dijous, 27 de desembre del 2012
dimarts, 25 de desembre del 2012
dilluns, 24 de desembre del 2012
dilluns, 17 de desembre del 2012
divendres, 14 de desembre del 2012
dijous, 13 de desembre del 2012
divendres, 7 de desembre del 2012
Homologació sender PR-405 “Camins del Senyoriu de Vilar de Canes”.
Homologació sender PR-405 “Camins del Senyoriu de Vilar de Canes”.
Enviat per administrador el Dt., 27/11/2012 - 09:09.
L'Ajuntament de Vilar de Canes ha tramitat i obtingut l'homologació del sender local PR-405 “Camins del Senyoriu de Vilar de Canes”. Aquesta ruta senderistica degudament senyalitzada permetrà a l'usuari descobrir el paisatge històric, rural i cultural que envolta tot el terme municipal. Es tracta d'un paisatge propi de gran valor etnològic i cultural que encara conserva alguns elements del passat, especialment centrats en les masies, els “assagadors” (vies pecuàries) i el conjunt hidràulic. El seu recorregut d'uns 12 km aprox. en la seva totalitat, de baixa dificultat i en forma de “vuit”, dóna la possibilitat al senderista de realitzar també aquest recorregut en dues etapes, amb la finalitat de que nens, majors o adults no preparats, puguin gaudir d'aquest bell recorregut, el qual aconsellem realitzar en època floral de l'ametller, data en la qual senderista podrà gaudir de la bellesa del seu color, i la immillorable olor de la flor de l'ametller.
El senderista podrà gaudir de tot l'encant de la naturalesa del seu terme municipal, gaudir de bells paisatges i miradors: com el “Matxorral”, on podrà observar les restes d'una antic castell, al costat d'un majestuós bosc, i totes les vistes que des d'allí s'observen, també tindrà l'oportunitat de veure les restes d'una antiga teixiria, i gaudir de la deu de Masia Senyor, (a escassos metres de la sendera), caminara per les masies medievals de Masia Senyor i Masia D'En Romeu, arribant poc després “als pous” on existeix dos pous de pedra en sec i una “bassa”, construït tot això en època immemorial en pedra en sec, amb la finalitat d'abreurar la gran quantitat del bestiar que per allí passava.
Seguidament podrem observar un descansador de bestiar, que conjuntament amb “els pous” i la “bassa” conformen la infraestructura adequada i necessària per al trasllat de bestiar. Després es podrà observar la bellesa de la construcció de la pedra en sec, amb diverses “barraques” de pastor, fins a arribar “a La Segarra”, antiga caserna militar i posteriorment caserna carlista on àdhuc es poden observar espilleres, i altres elements militars de l'època, després recorrerem l'assagador dels “Serrans”, important via de comunicació de la trashumancia des de les altes terres d'Aragó cap el sud, el senderista podrà gaudir també de la bellesa del “Pou de Fores” al desviar-se ja cap a Vilar de Canes, localitat que ja es podrà veure.
dijous, 6 de desembre del 2012
dimecres, 5 de desembre del 2012
UD Jesús i Maria
Població: Jesús i Maria, Deltebre (Baix Ebre)
Fundació: 1928
Terreny de joc: Camp de l'Aube
Millor classificació històrica: Primera Territorial (61/62, 71/72, 77/78) Segona Catalana (2010/...)
Deltebre acull un dels majors derbis del futbol ebrenc: els blanc-i-blaus del CD La Cava i els blanc-i-rojos de la UD Jesús i Maria. Els jesusimariencs van fundar el seu equip tres anys abans que els seus veïns. Va ser al 1928, impulsat per Simon Masdeu i la coneguda com "Penya Quera". Aquesta colla va triar els colors del nou conjunt, que es mantenen fins el dia d'avui. Jugaven els seus primers partits al camp del "Salat de la Verges", fins que al 1931 es muden al "Camp de Parrillo". Eixe any el club es legalitza davant la Federació Catalana: Carles Mauri serà el primer president.
La UD Jesús i Maria s'inscriu a la competició regional a l'any 1943. Juga a la Segona Territorial, a diversos camps (sobretot al Camp de l'Aube a partir de 1952). Aconsegueix el seu primer ascens a Primera Territorial el 1961, però només hi juga una campanya. És més, en eixa primera meitat dels anys seixanta, el club pausa durant un temps la seua participació a les competicions seniors. En una segona etapa, assolirà en dues ocasions més els ascensos a Primera Territorial: al 1971 i al 1977, però només hi pot aguantar un any la categoria abans de retornar a la Segona Territorial, categoria en la qual s'ha convertit en tot un clàssic.
El darrer ascens a Primera Territorial l'aconsegueix fa només dos anys, a l'estiu del 2010, tot mantenint la categoria al final de la campanya a la divisió que es batejaria de nou com a "Segona Catalana".
dimarts, 4 de desembre del 2012
Xerrada informativa sobre el fracking a Peníscola
Xerrada informativa sobre el fracking a Peníscola
Dimarts, 4 de desembre de 2012, a les 20 h.
Edifici Socio-cultural de Peníscola (c/Mestre Bayarri)
CD La Cava
Nom: Club Deportiu La Cava
Població: La Cava, Deltebre (Baix Ebre)
Fundació: 1931
Terreny de joc: Camp Nou de Deltebre
Millor classificació històrica: 5é en Tercera Divisió (1959/60)
Equipació: Samarreta blanc-i-blava. Pantalons blaus
Història:
El conjunt cavero va nàixer a la vegada que la II República, l'any 1931, quan a petició d'uns joves de la localitat, l'ampostí Blai Sanchis va posar en marxa un nou club esportiu, que vestia de blanc i que ocupava un terreny de joc davant de la casa de la Mingola. El seu primer partit oficial va ser contra els veïns del Jesús i Maria. En aquells temps els dos pobles eren pedanies del terme de Tortosa i el CD La Cava disposava d'una secció de ciclisme.
Abans de la Guerra Civil, La Cava, que fins i tot va tindre competència al poble amb l'equip del Penya Alegres, va passar sense pena ni glòria per campionats comarcals. Als anys 40 retorna, primer a les categories regionals, fins que al 1955 aconsegueix l'ascens a Tercera Divisió.
Els blanc-i-blaus passen sis anys en aquesta categoria, amb un meritori cinquè lloc a la 59/60. L'any següent, però, retornen a Primera Catalana. En aquesta divisió primer, i després en la nova Preferent, transcòrre la dècada dels 60 i principis dels 70. La tornada a Tercera es consuma el 1977, gràcies a la reestructuració del futbol estatal que donaria llum a la Segona Divisió B. Aquesta segona experiència també hi compta amb sis campanyes seguides, així com algunes participacions a la Copa del Rei. En aquest torneig arriba a la Segona Eliminatòria al 1978, i caurà a les primeres de canvi els dos exercicis posteriors.
Al 1983, després de quedar 19é, al descens esportiu se l'uneix un d'altre d'econòmic i queda a Territorial. En aquestos anys deixa l'històric Camp de la Mingola per traslladar-se al Camp Nou de Deltebre, que comparteix amb el Jesús i Maria. A partir d'aquest moment, la trajectòria del CD La Cava ha oscil·lat entre la primeres categories regionals catalanes.
Jugadors famosos
* Sancho
dilluns, 3 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
FC Ascó
Nom: Futbol Club Ascó
Població: Ascó (Ribera d'Ebre)
Fundació: 2010
Terreny de joc: Municipal
Millor classificació històrica: 19è en Tercera Divisió (2010/11)
Història:
El FC Ascó és un club de recent creació, a partir de la fusió de l'anterior club de la localitat i el FC Benavent, de la població de Benavent, al Segrià. La raó va ser que el club benaventí, fundat al 1981 i que havia pujat de Tercera Territorial a Tercera Divisió en deu anys, no disposava de les instal·lacions adients per a la categoria estatal en aquest municipi. El nou equip va arreplegar el planter i la plaça del Benavent, però va acabar la temporada en places de descens a Primera Catalana.
El club riberenc que es va fusionar va ser el Club de Futbol Joventut Deportiva Ascó-Escola Municipal. L'arrel d'aquest equip la trobem al 1941, amb la primera JD Ascó, durant dècades conjunt de referència a la població, amb diverses temporades a Preferent. Al 2004 es funda un altre club, el Club Esportiu Ascó-Escola Municipal, el qual assoleix un parell d'ascensos. Ambdòs entitats es van trobar en el nou CFJD Ascó-EM al 2009, només un any abans de la fusió amb el Benavent.
Jugadors famosos
* Felip Ortiz
dissabte, 1 de desembre del 2012
UE Rapitenca
Nom: Unió Esportiva Rapitenca
Població: Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
Fundació: 1930
Terreny de joc: La Devesa
Avda dels Esports, s/n
Millor classificació històrica: 3r en Tercera Divisió (57/58 i 58/59)
Millor classificació històrica: 3r en Tercera Divisió (57/58 i 58/59)
Història:
La UE Rapitenca no va ser el primer club de futbol de la ciutat. Ja en els anys vint, equips com el FC Sant Carles o el FC Català eren pioners en la pràctica de l'esport. Enmig d'aquestos procesos de fer i desfer equips, a finals d'octubre de 1930 hi apareix la llavors Unió Deportiva Rapitenca, una entitat que es dóna per constituida el 6 de novembre d'eixe any amb Agustí Castellà com a primer president. El seu successor al càrrec, Mario Gianni, sembla ser qui va triar els colors blanc-i-blaus de l'equipació. La tria va estar motivada, segons el propi club, eren "els colors del paisatge rapitenc i els de la selecció italiana de futbol". L'equip prompte va ser un dels grans de les Terres de l'Ebre, amb davanters com les "cinc M": Miralles, Mata, Matamoros, Molina i Miracle, els quals formaven amb els combinats comarcals.
La Guerra va marcar un parèntesi al club, que es va haver de refundar a l'estiu de 1940, amb Enrique Landete com a president, La Devesa com a camp i el Cafè de Ramon Duch com a local social (ubicat al carrer de Sant Isidre). L'època daurada de la Rapitenca arriba als anys 50, quan milita a la Tercera Divisió (en aquella època, tercera divisió estatal). Va ser entre 1956 i 1962, aconseguint dos tercers llocs.
Després de dècades a divisions territorials, al 2004 puja a Primera Catalana, i en només una temporada, ascendeix un esglaó més fins la Tercera Divisió. Hi passa cinc temporades a Tercera, amb un cinquè lloc. Baixa de nou al 2010, i dos anys després, hi retorna a la darrera categoria estatal.
Al setembre de 2011, va aconseguir guanyar per primer cop en la seua història al camp del CD Tortosa, la qual cosa, junt el posterior ascens, el converteixen en el primer equip ebrenc al rànquing de classificacions.
Jugadors famosos
* Fernando Recio: 2003/06
* Baba Sule: 2005/06
* Xavi Molina: 2005/06
* Luso: 2006/07
dijous, 29 de novembre del 2012
dimarts, 27 de novembre del 2012
diumenge, 25 de novembre del 2012
Presentació del llibre "Art rupestre de la Valltorta-Gassulla" a Tírig
Presentació del llibre "Art rupestre de la Valltorta-Gassulla"
Dimarts, 27 / novembre / 2012 - 12:00 h
Museu de la Valltorta (Tírig)
Edició trilingüe (valencià, castellà i anglès) amb text i fotografies divulgatives de l'art rupestre més emblemàtic del parc cultural.
Comptarà amb la participació d'Eudald Carbonell, director de l'IPHES i codirector d'Atapuerca i del Museo de la Evolución Humana de Burgos.
De: Amics Valltorta
divendres, 23 de novembre del 2012
Conferència "Esperant temps millors. Converses amb Amador Bonet i Manuel 'de Pedro'" a Càlig
Xerrada - Conferència
"Esperant temps millors. Converses amb Amador Bonet i Manuel 'de Pedro'"
A càrrec de Marha Heard
Divendres 23 de novembre de 2012, a les 20 hores
Sala de Projeccions del Centre de Cultura de Càlig
dimecres, 21 de novembre del 2012
dimarts, 20 de novembre del 2012
Conferència sobre el fracking a Sant Mateu
CONFERÈNCIA FRACKING: EXTRACCIÓ D'HIDROCARBURS A LES COMARQUES DE CASTELLÓ
23 / novembre / 2012
19:15
Sant Mateu (Local Social de la Plaça Llaurador)
Conferència xerrada a càrrec de Maite Guardiola Màster i Doctorat en Hidrogeologia
Què és el Fracking? A quins pobles afecta? Quins perills comporta?
Organitza: Arxipèlag Comarcal Plataforma anti-fracking de les comarques de Castelló
dilluns, 19 de novembre del 2012
Conferència "Alejandro Magno, entre la historia y la leyenda" a càrrec del Dr. Pedro Barceló a Benicarló
Dissabte, dia 24 de novembre de 2012 a les 19 h.
Lloc: Saló Gòtic de l’antic Ajuntament de Benicarló.
Conferència "Alejandro Magno, entre la historia y la leyenda" a càrrec del Dr. Pedro Barceló
Prof. Dr. Dr. h.c. Pedro Barceló, va naixer a Vinaròs. Llicenciat en Història i Filología a la Universitat de Freiburg. En 1993 va obtindre la càtedra d’ Historia Antiga de la Universitat de Potsdam. Des de 1995 es membre de la Reial Academia de l’Historia (Madrid). Des de 2001 es codirector del grup europeu d’investigació POTESTAS al que participen universitats espanyoles i europees. En 2006, va obtindre el Doctorat Honoris Causa per la Universitat Jaume I de Castelló.
dimecres, 14 de novembre del 2012
dimarts, 13 de novembre del 2012
Assemblea de la Plataforma Anti-Fracking a La Jana
Per la present us convoquem a l'assemblea de la Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló que es durà a terme el dimarts 13 de novembre a les 21 hores al Centre Cultural de La Jana, carrer Constitució s/n
És molt important l'intentar assistir, així com fer extensiva aquesta convocatòria a totes les persones i entitats que puguen estar interessades en organitzar-se i coŀlaborar per tal d'evitar les prospeccions petrolíferes a les nostres comarques.
Rebeu una molt cordial salutació
Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló
El Baix Ebre donarà continuitat a la via verda a través de la xarxa de camins municipals [La Vanguardia]
Tortosa (ACN).- El Consell Comarcal del Baix Ebre i els ajuntaments de Deltebre i l'Aldea han signat aquest dimecres un conveni per poder tirar endavant una nova ruta turística que creui la comarca en bicicleta. A través del finançament del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, els ajuntaments cediran al Consell una xarxa de camins municipals perquè l'ens comarcal s'encarregui de senyalitzar-los i adequar-los.
L'adequació d'aquest itinerari, de 50 quilòmetres, permetrà unir el Parc Natural dels Ports amb el del Delta, podent anar en bicicleta des de la desembocadura fins a Arnes, així com vertebrar tota la comarca del Baix Ebre amb un nou actiu turístic. Tota l'actuació estarà acabada durant l'any vinent.
Aquesta actuació es farà en dues fases: el primer tram anirà des de l'antic pont del tren de Tortosa, recorrerà el passeig de Ribera, el camí del Mig, i per l'antiga via de Tortosa a València fins arribar a l'Aldea; i el segon tram unirà l'Aldea amb Deltebre.
dilluns, 12 de novembre del 2012
Conferència “L’ofensiva sobre València. Primers combats” a Benicarló
Cicle de conferències al Setrill
“L’ofensiva sobre València. Primers combats”.
A càrrec de José Vicente Moya Julve.
Lloc: Local social Penya Setrill (Carrer de l'Abat Pere Boqués, de Benicarló)
Data: 16 de novembre de 2012
Hora: 20,00 h.
José Vte. Moya en aquesta conferència ens farà de croniste dels fets que van començar el 15 d’abril de 1938 quan les tropes franquistes donen per conclosa la seua ofensiva d’Aragó, partint en dues, l’Espanya republicana per la zona de Vinaròs-Benicarló. El 18 d’abril, les divisions franquistes inicien el seu moviment avançan per les tres carreteres que des de la zona Benicarló-Sant Mateu-Tirig, les porten fins a Castelló.
diumenge, 11 de novembre del 2012
Jornada Templària a Benicarló
El Centre d'Estudis del Maestrat ha organitzat en conmemoració del 30è aniversari de la seua fundació les següents activitats per a aquest mes de novembre:
Jornada Templària
Dissabte, dia 17 de Novembre de 2012.
Lloc: Saló Gòtic de l’antic Ajuntament de Benicarlò
18’30 hores: Joan Fuguet Sans, presentarà el llibre “Els Templers, guerrers de Déu. Entre Orient i Occident” del que son autors Joan Fuguet i Carme Plaza. Editat per Rafael Dalmau el juny de 2012.
El propòsit del llibre és la commemoració del 700è aniversari de la sentència del Concili de Viena del Delfinat que suprimí l’orde del Temple, l’any 1312.
Així mateix, concreta el moment històric en què es desenvolupa i així comprendre’n les circumstàncies polítiques, militars, econòmiques, religioses i culturals, especialment en relació amb la Corona catalanoaragonesa.
19 hores: Conferència “Principi i final de l’Orde del Temple” càrrec de Joan Fuguet Sans, Dr. en Hª de l’Art, especialista en construccions templàries.
20 hores: Taula redona “L’Orde del Temple al Maestrat” amb la participació de :
Joan Fuguet Sans, Dr. En Hª de l’Art.
Joan Ferreres i Nos, Dr. en Història.
Juan B. Simó Castillo, Cronista Oficial de Peníscola.
Pere-Enric Barreda i Edo, Dr. en Filologia Romànica.
dissabte, 10 de novembre del 2012
dijous, 8 de novembre del 2012
I Exposició de vestits de núvia d'època a Alcossebre
I Exposició de vestits de núvia d'època
10 de novembre de 2012
18:00 h.
Saló dels Jubilats d'Alcossebre
Entrada: 5€
dimarts, 6 de novembre del 2012
dilluns, 5 de novembre del 2012
Xerrada amb el Dr. José Maria Paricio a Benicarló
Xerrada amb el Dr. José Maria Paricio
10 de novembre de 2012, 17 hores.
Auditori Municipal de Benicarló.
El cap de servei de Pediatria a l'Hospital de la Marina Alta i creador del web e-lactancia.org parlarà de temes com ara l'assistència respectuosa al nounat o la comptabilitat de la lactància materna amb la presa de fàrmacs.
Organitza: Associació de Maternitat.
dissabte, 3 de novembre del 2012
Tardor Musical 2012 a Vilafranca
Dissabte 27 d'octubre de 2012.
Orquestra i Disco mòbil dels Majorals de Sant Cristóbal de Vilafranca.
Lloc: Parador de Festes de Vilafranca.
Hora: A partir de la mitjanit.
Entitat: Majorals de San Cristóbal 2013 de Vilafranca.
Dissabte 3 de novembre de 2012.
Orquestra dels Quintos i de les Quintes 2013 de Vilafranca.
Lloc: Parador de Festes de Vilafranca.
Hora: A partir de la mitjanit.
Entitat: Quintos i Quintes 2013 de Vilafranca.
Dissabte 10 de novembre de 2012.
Orquestra de la Penya Taurina de de Vilafranca.
Lloc: Parador de Festes de Vilafranca.
Hora: A partir de la mitjanit.
Entitat: Penya Taurina de Vilafranca.
Dissabte 17 de novembre de 2012.
Santa Cecília 2012 de la Unió Musical de Vilafranca.
Cercavila per a recollir als nous músics que s'incorporaran a la Unió Musical de Vilafranca.
Director: Pau Monfort.
Lloc: Principals carrers de Vilafranca.
Hora: 17:00 h.
Entitat: Unió Musical de Vilafranca.
Dissabte 24 de novembre de 2012.
Santa Cecília 2012 de la Unió Musical de Vilafranca.
Concert extraordinari de Santa Cecília 2012, en el què s'interpretaran obres de Rossini, Talens, Holst i Tchaikovsky.
Director: Pau Monfort.
Lloc: Parador de Festes de Vilafranca.
Hora: 19:30 h.
Entitat: Unió Musical de Vilafranca.
Dissabte 22 de desembre de 2012.
Disco Mòbil de l'Associó Cultural Capsigrany de Vilafranca.
Hora: Des de la mitjanit.
Entitat: Associació Cultural Capsigrany de Vilafranca.
divendres, 2 de novembre del 2012
Viure de l'aigua [Las Províncias]
Lluis Josep de Borbó, Duc de Vendôme, descendent del rei Enric IV de França, va arribar al grau de mariscal durant el regnat de Lluis IV, va participar en la guerra de Successió espanyola, en suport de Felip d'Anjou (Felip V), i va morir en 1712 a Vinaròs, diuen que per culpa d'una fartada de llagostins.
Però abans va posar de moda -en cercles aristòcrates de l'època- les aigües de Benassal, un poble del Maestrat que a la fi del segle XVII i principis del XVIII no estava gairebé ni en el mapa i no disposava de camins aptes, molt menys perquè poguessin transitar amb certa comoditat carruatges amb gent d'alta dignitat i exigència.
Va ocórrer que el Duc de Vendôme va sofrir un atac de ronyons i que algú del seu sèquit li va indicar -perquè ho va saber d'uns altres- que podria guarir si acudia a beure les aigües d'una font que estava en un poble terres endins, Benassal. I allà que es va anar. El duc va expulsar les pedres que li turmentaven i va sanar, pel que va manar arreglar camins i va divulgar les virtuts del lloc. A partir de llavors es va anar estenent la fama curativa de les aigües d'una font que va quedar batejada com En Segures.
L'alcalde actual de la localitat, Baudilio Martínez, explica que tal nom es deuria «al caràcter molt segur de la deu, perquè, encara que modest (11 milions de litres a l'any), es manté bastant estable fins i tot en els períodes de sequera». Va passar el temps, va prosseguir el 'boca a boca', i la popularitat medicinal de la font En Segures va començar a atreure a més gent a Benassal, fent que bona part de l'economia del poble comencés a dependre de l'aigua. L'afluència de visitants va condicionar que s'obrissin fondes i albergs per a acomodar-los. El poble va anar creixent, es van construir noves cases i hostals al voltant de la font, una mica apartada del nucli urbà del poble. Després es van fer xalets, hotels...
El segle passat, Benassal era un dels llocs més típics d'estiueig per a moltes famílies valencianes, castellonenques i també de llocs de Catalunya, sobretot de Barcelona. Uns acudien per tenir dolències renales; uns altres, simplement per prevenir-les 'prenent les aigües', o per gaudir d'un lloc afable, amb bells paisatges en plena muntanya del Maestrat. En 1928 es va aconseguir la declaració oficial d'Utilitat Pública per a les aigües de la Font en Segures, però el gran boom es va generar en els anys 50 i 60 quan el doctor Puigvert, famós nefròleg barceloní de prestigi internacional, va recomanar a molts dels seus pacients que, entre altres tractaments, compressin aigua de Benassal per a beure-la diàriament i, fins i tot millor, que acudissin a prendre-la directament de la font almenys uns dies a l'any. Va ser l'època daurada de l'estiueig. Van sorgir xalets familiars i nous hospedatges i l'aigua s'envasava en garrafes que es venien per diverses províncies del litoral mediterrani.
dijous, 1 de novembre del 2012
Cicle Cultural d'Hivern 2012-2013 a Benafigos
L'Ajuntament de Benafigos ha programat un atractiu cicle d'activitats culturals que s'estendrà des del mes de novembre de 2012 a febrer de 2013.
3 de novembre de 2012, a les 17 hores. Esglèsia Parroquial de Sant Joan Baptista.
Col·loqui Aprendre a mirar (maneres de pintar) del pintor Lorenzo Ramírez i Joan Feliu, doctor en Art per l'UJI.
17 de novembre de 2012, a les 17 hores. Esglèsia Parroquial de Sant Joan Baptista.
Conferència El treball i l'oci de les dones a l'àmbit rural, a càrrec d'Amparo Aiora, doctora en Filologia per l'UJI.
15 de desembre de 2012, a les 17 hores. Espai Sociocultural Antiga Presó
Inauguració de l'Espai Sociocultural de l'Antiga Presó de Benafigos, amb el col·loqui Dibuixar el Nadal, de Lorenzo Ramírez i Joan Feliu.
12 de gener de 2013, a les 17 hores. Esglèsia Parroquial de Sant Joan Baptista.
Xerrada sobre Tradicions de Sant Antoni Abad a la província de Castelló, pel periodista Ximo Górriz.
19 de gener de 2013, a les 17 hores. Esglèsia Parroquial de Sant Joan Baptista.
Xerrada sobre Història i evolució de les confraries a les comarques de Castelló, pel periodista Vicent Cornelles.
2 de febrer de 2013. Processó a l'Ermita del Calvari.
L'Ivacor recupera les pintures murals de l'ermita de l'Avellà [La Plana al Dia]
El Servei de Restauració de la Diputació de Castelló ha iniciat els treballs de recuperació de les pintures murals de l'ermita de la Verge de l'Avellà de Catí. Aquesta actuació permetrà fer un estrapo de les pintures murals sobre un suport inert, de manera que les humitats exteriors i de capil·laritat del mur no afectin a les pintures com està succeint ara.
El diputat provincial, Pablo Roig, l'alcalde de Catí, Manuel Puig, així com la directora de l'IVACOR, Carmen Pérez, i el director territorial de Cultura, Francisco Medina, s'han desplaçat fins al temple per a comprovar l'estat dels treballs, que són finançats per la Diputació de Castelló, l'Ajuntament de la localitat i el bisbat de Tortosa.
En aquesta primera fase es restauraran les pintures d'una capella, que seran traslladades a València per al seu tractament i retornades a l'emplaçament original.
dijous, 25 d’octubre del 2012
Concert a Benicarló: Above the Tree & E-Side, Cacao i Your Highness
Plug In The Gear Presenta: AL RESCATE!!!!!!!!!
ABOVE THE TREE & E-SIDE (Itàlia)
CACAO (Itàlia)
YOUR HIGHNESS (Bèlgica).
Divendres 2 de Novembre. 23:00h. El Bosc, Benicarló.
Gratis!!!
dimecres, 24 d’octubre del 2012
dimarts, 23 d’octubre del 2012
La tirada de l'Arquer augmenta en un 7% les visites al Museu de la Valltorta durant 2012 [Las Províncias]
Les visites al Museu de la Valltorta, a Tírig, s'han incrementat un 7,3 per cent respecte a l'any anterior, després que s'hagi arribat a la xifra de 21.500 assistents en 2012, tal com va revelar ahir la directora general de Patrimoni Cultural, Marta Alonso, després de la seva visita al recinte amb motiu de la celebració del 40 aniversari de la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial de la Unesco.
Així, Alonso va manifestar que el Museu, que té a l'Arquer com a principal atractiu para els visitants, «constituïx tot un exemple de gestió del patrimoni, ja que a través seu es realitza una gran labor de difusió de l'art rupestre i es dóna a conèixer la transcendència de la seva declaració com Patrimoni Mundial».
A les sales d'exposició del recinte es presenta una mostra sobre l'evolució de l'art rupestre a la Comunitat Valenciana. A través d'elles es pot gaudir de l'espectacular recreació a grandària natural de la Cova dels Cavalls i de la plaqueta original de l'Arquer.
dilluns, 22 d’octubre del 2012
diumenge, 21 d’octubre del 2012
[Mediterráneo] El nord valencià, centre d'orfebreria, segons la Llum de les Imatges
En l'exposició que està preparant la Fundació La Llum de les Imatges en el nord (a Vinaròs, Benicarló, Culla i Catí), l'orfebreria ocuparà un paper rellevant, ja que inclourà una acurada selecció d'obres que mostraran al visitant la part més significativa i representativa del conjunt de tallers que, durant segles, van desenvolupar la seva activitat als Ports i en el Maestrat.
De la mateixa manera, també podran contemplar-se un bon nombre de peces creades per altres artífexs que, procedents d'altres centres artístics, també van desenvolupar la seva labor en aquestes zones o van realitzar algun treball puntual per a les mateixes. I és que, després de les investigacions dels últims mesos s'han tret a la llum valuosos tresors que posen en relleu que el nord de la província és una de les zones importants quant a orfebreria a Espanya.
El comissari de la mostra, Víctor Marco, explica que “el visitant podrà admirar alguns dels exemples més representatius de l'orfebreria d'aquest ampli territori, les pautes estilístiques del qual beuen, depenent de l'època, de la influència exercida pels tallers situats a Barcelona, València o Tortosa, que durant segles van marcar les principals directrius estètiques”.
Velles sénies totalment abandonades [Las Províncias]
En diverses comarques de la província de Castelló encara poden veure's restes de velles sínies com la de la foto, situada en la població de La Torre d'en Besora. Va quedar molt enrere el temps en el qual cavalls o muls s'enganxaven al masteler i donaven tornades per a moure els engranatges i, amb ells, fer pujar els cadufs, que s'omplien d'aigua uns metres més baix (el nivell freàtic està alt) i l'abocaven sobre la petita sèquia.
En zones de La Plana Alta, Alt Maestrat o L'Alcalatén és freqüent encara la imatge d'aquests enginys, avui abandonats en la seva gran majoria, presentant la trista estampa de la deixadesa a tots els nivells, perquè no es veu interès, ni públic ni privat, per guardar una mica d'aquest important patrimoni hidràulic.
"Puc dir que aquest és el meu formatge" [Levante-EMV]
Terra pobra per a les collites, la ramaderia és un dels puntals en l'economia dels Ports. Del autoabastiment per a les masies s'ha passat a explotacions que tracten de fer-se un lloc en el mercat tancant el cicle. És a dir, comercialitzant el producte ja acabat per a així obtenir un major valor afegit al que proporcionen els animals.
En aquesta valenta tasca que sembla lluitar contra tots els elements en crisis (autònoms, agricultura, poble d'interior) s'ha embarcat Lola i la seva família. En 2004 es van fer càrrec del Pastor de Morella, una formatgeria que dóna per a menjar a tota una família, a més dels ramaders i treballadors que col·laboren a transformar la llet en les diferents varietats que aquí s'elaboren: els formatges tradicionals d'ovella i de cabra, el de drap, el de llet crua, el de romaní, el formatge tofònat, el de vi negre, la típica quallada…
A El Pastor, Lola treballa en l'elaboració del formatge, el seu marit cuida les ovelles que produïxen la llet, i la seva filla atén a l'establiment. Tots fan feina. Aquesta és una part del secret. L'altra és que la distància entre l'explotació i la formatgeria no arriba ni al quilòmetre. Fins i tot en els casos que la llet, a part de l'explotació pròpia, els arriba a través d'altres ramaders. Mai hi ha més d'un quilòmetre. Aquest és l'objectiu de l'agricultura actual: reduir al mínim la distància entre l'origen del producte i la seva transformació. Amb aquesta filosofia es manté el sector primari al nord de la Comunitat Valenciana.
Sobre la denominació del municipi de La Serratella
Original: http://www.sarratella.es/ca/node/4754
L'Ajuntament de Sarratella vol fer saber als veïns del poble que el Ple de l'Ajuntament, el dia 27/09/2012 va aprovar la nova denominació del municipi.
Que esta aprovació es va fer segons l'informe consultiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que recomana a l'Ajuntament l'adopció de la forma "la Serratella" i que s'adjunta a este missatge.
Que el que pretén l'Ajuntament adoptant esta forma és la restitució de la denominació més històrica i tradicional del poble, segons fotografia que s'adjunta també.
La fotografia s'ha pres del Llibre de Jurats de la vila de la Serratella, una compilació de llibres d'època foral del Regne de València, en concret el més antic data del 1646.
Este llibre ha estat recentment restaurant per l'Ajuntament.
divendres, 19 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)