diumenge, 21 d’octubre del 2012

"Puc dir que aquest és el meu formatge" [Levante-EMV]

Terra pobra per a les collites, la ramaderia és un dels puntals en l'economia dels Ports. Del autoabastiment per a les masies s'ha passat a explotacions que tracten de fer-se un lloc en el mercat tancant el cicle. És a dir, comercialitzant el producte ja acabat per a així obtenir un major valor afegit al que proporcionen els animals. 

En aquesta valenta tasca que sembla lluitar contra tots els elements en crisis (autònoms, agricultura, poble d'interior) s'ha embarcat Lola i la seva família. En 2004 es van fer càrrec del Pastor de Morella, una formatgeria que dóna per a menjar a tota una família, a més dels ramaders i treballadors que col·laboren a transformar la llet en les diferents varietats que aquí s'elaboren: els formatges tradicionals d'ovella i de cabra, el de drap, el de llet crua, el de romaní, el formatge tofònat, el de vi negre, la típica quallada… 

A El Pastor, Lola treballa en l'elaboració del formatge, el seu marit cuida les ovelles que produïxen la llet, i la seva filla atén a l'establiment. Tots fan feina. Aquesta és una part del secret. L'altra és que la distància entre l'explotació i la formatgeria no arriba ni al quilòmetre. Fins i tot en els casos que la llet, a part de l'explotació pròpia, els arriba a través d'altres ramaders. Mai hi ha més d'un quilòmetre. Aquest és l'objectiu de l'agricultura actual: reduir al mínim la distància entre l'origen del producte i la seva transformació. Amb aquesta filosofia es manté el sector primari al nord de la Comunitat Valenciana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada