Lluis Josep de Borbó, Duc de Vendôme, descendent del rei Enric IV de França, va arribar al grau de mariscal durant el regnat de Lluis IV, va participar en la guerra de Successió espanyola, en suport de Felip d'Anjou (Felip V), i va morir en 1712 a Vinaròs, diuen que per culpa d'una fartada de llagostins.
Però abans va posar de moda -en cercles aristòcrates de l'època- les aigües de Benassal, un poble del Maestrat que a la fi del segle XVII i principis del XVIII no estava gairebé ni en el mapa i no disposava de camins aptes, molt menys perquè poguessin transitar amb certa comoditat carruatges amb gent d'alta dignitat i exigència.
Va ocórrer que el Duc de Vendôme va sofrir un atac de ronyons i que algú del seu sèquit li va indicar -perquè ho va saber d'uns altres- que podria guarir si acudia a beure les aigües d'una font que estava en un poble terres endins, Benassal. I allà que es va anar. El duc va expulsar les pedres que li turmentaven i va sanar, pel que va manar arreglar camins i va divulgar les virtuts del lloc. A partir de llavors es va anar estenent la fama curativa de les aigües d'una font que va quedar batejada com En Segures.
L'alcalde actual de la localitat, Baudilio Martínez, explica que tal nom es deuria «al caràcter molt segur de la deu, perquè, encara que modest (11 milions de litres a l'any), es manté bastant estable fins i tot en els períodes de sequera». Va passar el temps, va prosseguir el 'boca a boca', i la popularitat medicinal de la font En Segures va començar a atreure a més gent a Benassal, fent que bona part de l'economia del poble comencés a dependre de l'aigua. L'afluència de visitants va condicionar que s'obrissin fondes i albergs per a acomodar-los. El poble va anar creixent, es van construir noves cases i hostals al voltant de la font, una mica apartada del nucli urbà del poble. Després es van fer xalets, hotels...
El segle passat, Benassal era un dels llocs més típics d'estiueig per a moltes famílies valencianes, castellonenques i també de llocs de Catalunya, sobretot de Barcelona. Uns acudien per tenir dolències renales; uns altres, simplement per prevenir-les 'prenent les aigües', o per gaudir d'un lloc afable, amb bells paisatges en plena muntanya del Maestrat. En 1928 es va aconseguir la declaració oficial d'Utilitat Pública per a les aigües de la Font en Segures, però el gran boom es va generar en els anys 50 i 60 quan el doctor Puigvert, famós nefròleg barceloní de prestigi internacional, va recomanar a molts dels seus pacients que, entre altres tractaments, compressin aigua de Benassal per a beure-la diàriament i, fins i tot millor, que acudissin a prendre-la directament de la font almenys uns dies a l'any. Va ser l'època daurada de l'estiueig. Van sorgir xalets familiars i nous hospedatges i l'aigua s'envasava en garrafes que es venien per diverses províncies del litoral mediterrani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada